dimecres, 11 de juliol de 2012

1912 - 2012 Centenari: Sales, Calders, Tisner



La commemoració literària a l’entorn de Sales, Calders i Tísner, tres grans escriptors, amb motiu del centenari del seu naixement, és una magnífica ocasió per recordar-los i homenatjar-los. Però, sobretot, per rellegir-los, que hauria de ser el veritable objectiu de tota celebració literària.

dijous, 21 de juny de 2012

La Formiga Piga perd el seu creador: Emili Teixidor


Piga sempre
té ganes

de divertir-se, de filosofar,

de fer amics...
El 1996, l'escriptor Emili Teixidor,  va crear el personatge de la Formiga Piga amb el primer títol de la sèrie, L'amiga més amiga de la Formiga Piga, pel qual va rebre el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil. Un any després, la mateixa Editorial Cruïlla li va editar un segon títol, La Formiga Piga es deslloriga, en una primera edició especial en cartoné i amb il·lustracions en color.
Des d'aleshores, sempre amb la complicitat de la il·lustradora Gabriela Rubio, l'èxit de la Formiga Piga no s'ha aturat i, malgrat que semblava que la continuïtat no era la primera intenció de l'autor, el personatge ha complert ja quinze anys i l'últim títol, La Formiga Piga va a la biblioteca, s'afegeix als seus parents anteriors, a més dels dos esmentats abans: Petits contes d'intriga de la Formiga Piga, La Formiga Piga lliga, La volta al món de la Formiga Piga, Els secrets de la vida de la Formiga Piga i La Formiga Piga s'enfonsa.
Probablement, l'èxit de la sèrie és la seva voluntat d'explicar mil i una coses de la vida de la manera més planera possible als lectors primerencs a través d'un personatge tan minúscul com una formiga i, a la vegada, capaç de crear, treballar, organitzar, dirigir i tenir temps encara d'aprendre, malgrat doblegar el llom de sol a sol i fer trekking en un anar i venir en corrua sense parar tot el dia.
L'últim llibre publicat per Emili Teixidor sobre la Formiga Piga té una importància especial perquè l'autor fa una pausa per recuperar d'una immensa biblioteca aquells personatges o aquells llibres que s'han llegit de tota la vida i que, pel seu caràcter de clàssics, corren el perill, precisament, de ser oblidats en una prestatgeria. Com que la Reina del cau de les formigues ha de reposar després d'una malaltia, la Formiga Piga l'encàrrec d'anar a veure el Mussol Tot Sol, el bibliotecari, perquè li triï aquelles històries de la literatura que la distreguin en la convalescència.
I és d'aquesta manera com, en una mena de petit cànon de lectura, potser sense pretendre que ho sigui, l'autor recomana als lectors que no es perdin, entre molts altres llibres, els que parlen de la guerra de Troia, dins de la Ilíada, o de les aventures d'Enees i la fundació de Roma, a l'Eneida, o que busquin els contes amagats dins de la Bíblia, o La cançó de Roland, el Tirant lo Blanc, El Quixot, el teatre de William Shakespeare, el poema de La Divina Comèdia, les grans aventures com Moby Dick, L'illa del tresor, Dos anys de vacances o Robinson Crusoe, novel·les com La transformació, de Kafka, o els poemes de Miquel Martí i Pol i Josep Maria de Sagarra.

dimarts, 15 de maig de 2012

101 Bones raons per no para de llegir

Hem descobert  un llibre amb il·lustracions de Guillaume Long i un fantàstic prefaci de Beatrice Masini.
Ens ha enganxat, ens ha fet pensar i ens ha fet somriure, tan sols amb el prefaci ja hem tingut una bona raó per no para de llegir:
UNES PINZELLADES DEL PREFACI:
Un llibre és fet de paper i de tinta.
Ah, sí, i de cola...
Però això no és tot.
És fet de moltes altres coses.
Un llibre pot ser una cosa completament diferent.
Un riu que et porta,
Un núvol en moviment en el qual pots viatjar,
Una finestra a altres mons.
...
Cada llibre és una aventura,
Diferent per a cada lector.
...
Perquè els lectors són diferents.
Cada llibre busca el seu lector,
I cada lector busca el seu llibre.
...
Hi ha molt bones raons per llegir
I una, i una altra...
Fins a 101

QUINA ÉS LA TEVA RAÓ PER LLEGIR?

dijous, 5 d’abril de 2012

Jaume Cabre

Destino publica una nova traducció de 'Les veus del Pamano'

La novel·la de Jaume Cabré, que ha venut més de 600.000 exemplars –sumant l'edició catalana i les traduccions– vol fer forat al mercat castellà amb la nova edició que Destino acaba de posar a la venda.

Gràcies a 'Les veus del Pamano' (Proa), Jaume Cabré s'ha convertit en un fenomen editorial a Catalunya i Alemanya i ha esdevingut autor de culte en tots els països europeus on la novel·la ha estat publicada. Cabré fa un retrat lúcid i complex de la societat espanyola des de la Guerra Civil fins als nostres dies: llums i ombres de vencedors i vençuts són exposades durant 700 pàgines.
Destino publica ara una nova traducció del llibre, feta per Concha Cardeñoso
noticia del diari Ara (Barcelona)

dimarts, 27 de març de 2012

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL

Cada 2 d'abril, aniversari del naixement de Hans Christian Andersen, el món senser ret homenatge al llibre infantil
HI HAVIA UNA VEGADA UN CONTE QUE CONTAVA EL MÓN SENCER

Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer. Aquest conte en realitat no era un de sol, sinó molts més que van començar a poblar el món amb les seves històries de nenes desobedients i llops seductors, de sabatetes de cristall i prínceps enamorats, de gats enginyosos i soldadets de plom, de gegants bons jans i fàbriques de xocolata. El van poblar de paraules d’intel·ligència, d’imatges, de personatges extraordinaris. Li van permetre riure, sorprendre’s, conviure. El van carregar de significats. I des d’aleshores aquests contes s’han continuat multiplicant per dir-nos una i mil vegades: «Hi havia una vegada un conte que contava el món sencer...».
En llegir, explicar o escoltar contes estem exercitant la imaginació, com si calgués entrenar-la per mantenir-la en forma. Algun dia, segurament sense que ho sapiguem, una d’aquestes històries vindrà a les nostres vides per oferir-nos solucions creatives als obstacles que se’ns presentin al camí.
En llegir, explicar o escoltar contes en veu alta també estem repetint un ritual molt antic que ha complert un paper fonamental en la història de la civilització: fer comunitat. Al voltant d’aquests contes s’han reunit les cultures, les èpoques i les generacions per dir-nos que som un de sol. Ho han fet tant els japonesos com els alemanys i els mexicans; les persones que van viure al segle xvii i nosaltres, que llegim un conte a Internet; els avis, els pares i els fills. Els contes ens omplen de la mateixa manera a tots els éssers humans, malgrat les nostres enormes diferències, perquè, en el fons, tots en som protagonistes.
Al contrari dels organismes vius, que neixen, es reprodueixen i moren, els contes, que neixen curulls de fertilitat, poden ser immortals. En especial, els contes de tradició popular que s’adeqüen a les circumstàncies, al context del present en què són explicats o reescrits. Es tracta de contes que les persones, en reproduir-los o escoltar-los, es converteixen en els seus coautors.
I hi havia una vegada, també, un país ple de mites, contes i llegendes que van viatjar pels segles, de boca en boca, per exhibir la seva idea de la creació, per narrar la seva història, per oferir la seva riquesa cultural, per excitar la curiositat i omplir de somriures els llavis. Era també un país en què pocs dels seus pobladors tenien accés als llibres. Però aquesta és una història que ja ha començat a canviar. Avui els contes estan arribant cada vegada a més racons apartats del meu país, Mèxic. I en trobar-se amb els seus lectors estan complint el seu paper de fer comunitat, fer família i fer individus amb més possibilitats de ser feliços.

Francisco Hinojosa


Traducció:
Jordi Ferré

dimecres, 21 de març de 2012

Els drets dels nens i les nenes

L’ONG INTERVIDA i la Biblioteca Salvador Raurich presentem l’exposició “Dret de les nenes i dels nens” a partir de la convenció aprovada per l’Assemblea general de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989.
del 22 al 29 de març a la Sala Municipal d'Exposicions de Begur (consultar horaris)

21 març DIA MUNDIAL POESIA

La força del Vent
La força del vent m’empeny.
M’empeny i em desplomo,
com una fulla tardorenca
rendida al sòl
i amb puixança prenc
la fermesa d’un tronc
i poc a poc començo a dansar
amb la filharmònica del vent.
El sol ponent resplendeix
la meva pell rosada
i mirant un punt fix
giravolto en sentit
de les agulles del rellotge
i m’aixoplugo sota el firmament

Aut:  Montse Carreras i Oliver